Aquí estic, entre realitats i utopies,
Emily Bates, Didier Bay, Stanley Brouwn, Jacques Charlier, Arnaud Cohen, Simone Decker, Wim Delvoye, Jerry Frantz, Sanja Ivekovic, Anne Marie Jugnet, Filip Markiewicz, Jill Mercedes, Antoine Prum, Nedko Solakov, Bert Theis, Luca Vitone.
Exposició comissariada per Enrico Lunghi
For the works of man cannot show a mere negation of beauty:
when they are not beautiful they are actively ugly,
and are thereby degrading to our manlike qualities;
and at last so degrading that we are not sensible of our degradation,
and are therefore preparing ourselves for the next step downward.
William MORRIS, The Arts and crafts of today, 1889
Ugliness is a program.
Annie LE BRUN, Ce qui n'a pas de prix (What is priceless), 2018
Les nostres societats estan saturades amb imatges manipuladores i discursos tendenciosos. Això produeix una confusió opaca i impenetrable en desdibuixar els límits entre mentides i veritat, amb cada cop més persones dedicant les seves vides a formar connexions virtuals submergint-se en un univers digital compost de 0 i 1 intangibles. Només una presència real, física i conscient ens permet afirmar, d'alguna manera, una existència plena, alegre i lliure de les servituds que imposen.
El contacte humà sense l'intermediari d'una pantalla està disminuint visiblement, i les maneres de viure i de pensar s'estan adaptant progressivament a la lògica dictada pels ordinadors, que sotmeten el món sencer al dictat de clics i caselles per emplenar, esborrant els infinits matisos. existents fora del sistema informàtic i deixant només l'elecció entre a favor i en contra. El resultat insidiós però ineludible és una polarització extrema de posicions a tots els àmbits, així com un estrenyiment del camp de possibilitats polítiques i experiències imaginàries individuals.
William Morris, entre altres pensadors il·lustrats, ja havia percebut el mecanisme i les conseqüències dels nous paradigmes generats per les societats impulsades per la productivitat. Des d'aleshores, les societats globalitzades han continuat basant les operacions en màquines programades per estandarditzar el comportament de la majoria i maximitzar els guanys immediats d'una minoria, mentre destrueixen la bellesa natural per satisfer les necessitats energètiques gegantines. L'entorn urbà és deshumanitzat pel seu gegantisme i per l'espantosa omnipresència d'una publicitat descerebrant. El discurs crític es veu sufocat pel martelleig mediàtic, per l'ús de la força pública que viola els principis democràtics que, tanmateix, s'invoquen constantment, així com pel sotmetiment del sistema legal, ara dedicat únicament a la protecció dels poderosos i els negocis. D'aquesta manera, el món esdevé més lleig i empobrit, destruint la capacitat de resistència dels individus, paralitzant el sorgiment de models alternatius i soscavant el terreny comú intermedi que és tan necessari per arribar a un acord en un planeta limitat. Això deixa les generacions futures amb una sola opció; a involucrar-se en conflictes cada cop més violents i totals.
Per evitar aquesta ombria perspectiva, les solucions proposades només testifiquen una patètica carrera precipitada, confiant el futur de la humanitat a les estúpides fantasies de la intel·ligència artificial i la conquesta de l'espai, ambdues il·lusions perjudicials nascudes d'una arrogància mortal i irreal: és No és pura bogeria creure que la humanitat, prou estúpida per ser responsable d'una disminució general de la diversitat d'éssers vius al nostre planeta, podria generar màquines capaces de pensar en nom i salvar-lo? ¿I no és absurd que pretengui sobreviure en una nau espacial o en una roca inert perduda en la immensitat sideral d'un univers gelat després d'haver transformat en deserts vasts territoris antany plens de vida?
L'exposició Aquí estic, entre realitats i utopies,* presenta obres d'artistes que sento proper i que han alimentat la meva imaginació durant anys. Sovint fràgils o íntimes, aquestes obres sempre em conviden a posicionar-me plenament a la realitat alhora que m'ofereixen punts de suport per estendre les ales de la meva imaginació, aguditzar la meva mirada i aclarir els meus pensaments. M'ajuden a defensar la meva llibertat interior ia distanciar-me del soroll estupefaent i la contaminació visual d'un món depredador, la producció artística del qual s'ha convertit, en gran mesura, en un tortuós i cruel cavall de batalla.
Enrico Lunghi
Curador
* La coma al final del títol n'és part, una manera de significar un procés il·limitat, un moviment constant.
