Villa Babel
Arantxa Boyero, Marijo Ribas, Florence de l’Olivier, Sergio Monje, Elisa Braem, Biel Llinàs.
Exposició comissariada per Aina Pomar Cloquell
En la seva edició del 16 d’agost de 1958 el Quincenal de intereses locales Santanyí presentava Cala Figuera com “poco más o menos una nueva Babel. Gente joven y vieja, rubia y morena. Diversidad de lenguas y de pareceres”. Als anys cinquanta la Cala era un indret inusual, encara poc urbanitzat, que aportava tranquil·litat per aquells que la cercaven i diversió pels primers turistes i estiuejants de la zona.
Algunes de les primeres finques i hostals adoptaven el prefix “Villa”, un terme no autòcton però que, probablement per influència italiana, ja feia anys que s’utilitzava a l’illa per donar un nom diferenciat tant als habitatges per tot l’any com als d’estiueig.
Sota els termes Villa, com a entitat arquitectònica, i Babel, per referir-se a la coexistència d’aspectes d’origen divers, es construeix el nucli central de l’exposició: l’habitar.
La paraula habitar acciona el procés de recerca del projecte que progressivament es fragmenta en tres blocs, permeables i entrellaçats entre sí. La proposta expositiva no sols integra les obres materials dels artistes, sinó també la capacitat col·lectiva per generar situacions en forma d’encontres, converses, lectures i reflexions fomentades per aquests blocs. Les obres, objectes i documents que formen part de l’exposició es poden llegir com a trampolins cap a aquestes situacions.
Però, quins són els blocs d’aquest habitar al qual ens referim aquí? El temps i la impossibilitat d’habitar-lo és el component més eteri que travessa la totalitat del projecte. Mitjançant cites de Barthes i Arnaud reflexionam sobre la posteritat, i el passat s’invoca a través de referències al passat de Cala Figuera. El present, intangible i fugisser, és al centre dels treballs d’Elisa Braem i Florence de l’Olivier.
El segon element, possiblement pel fet de ser més palpable, obté una major representació en el projecte: l’espai. Habitar un espai es pot referir a ocupar un lloc concret, potser una habitació pròpia, potser un indret compartit. Heidegger ens recorda que no habitam perquè construim, sinó que construïm perquè habitam. L’idea d’espai navega, a través de les obres de Biel Llinàs, Marijo Ribas, Arantxa Boyero i Sergio Monje, entre allò natural i artificial, passant pel paisatge real i el construït, negociant entre l’immediatesa d’aquest i les seves representacions.
Al llarg de la preparació d’aquest projecte, els artistes i la comissaria s’han volgut situar en l’entorn de Babel, a la costa santanyiera i a Cala Figuera, parant especial atenció als seus espais de trobada. S’han preguntat: com s’habiten aquests espais concrets? Amb aquesta premisa, el 20 d’abril de 2024, es varen reunir a l’espai expositiu per habitar-lo.
Aquesta trobada desenvolupada a través de passejades, converses, intercanvis i, essencialment, la presència física comuna apunta cap al tercer component de l’habitar, inherent a tots els altres: habitar un cos. Durant les hores que va durar la trobada es va crear Villa Babel, un receptacle d’objectes, obres, documents i converses al voltant de la qüestió de l’habitar i que integra l’entorn immediat com a detonant d’aquestes reflexions.
Aina Pomar Cloquell
Curadora
Biel Llinàs
https://bielllinas.hotglue.me/
Arantxa Boyero
https://www.arantxaboyero.com/
Marijo Ribas
Elisa Braem
https://www.galeriafermay.com/artists/16/elisa-braem
Sergio Monje
https://www.instagram.com/sergio_monje_/
Florence de l’Olivier
